Una de les festes més esperades arriba a la nostra escola
ARNAU LÓPEZ I JAUME MAIMIR
Aquest any el Carnestoltes és el divendres dia 13 de febrer. Pel matí només falta acabar algunes disfresses i els últims detalls per la rua de la tarda. Així, tothom treballa fins a l’hora del pati.
L’acció comença sobre tres quarts de dotze. Com sempre, els alumnes de 1r d’ESO es vesteixen de fantasmes i recorren totes les classes de primària per anunciar que ha arribat el Carnestoltes i que s’han acabat les classes. Comencen per la classe de 6è, després baixen a 5è, a continuació creuen la mediateca i recorren les dues classes de 3r i les dues de 4t. A través de l’aula de plàstica arriben a 2n i, quan acaben, arriba el més esperat: molts nens i nenes de l’escola esperen a les portes de l’aula de 1r de primària, on hi ha els únics que no han vist mai els fantasmes.
Quan els fantasmes han sortit de la classe de 1r van a buscar el Rei Carnestoltes, que ja camina en direcció a l’entrada de l’escola. A l’esplanada de l’accés a l’escola està tot preparat per rebre el Rei, aquest any en Terra Trista, que representa el Planeta Terra. Aquest està malalt, fent referència al tema d’aquest any que és la guerra i la pau.
Amb tots els alumnes de l’escola a l’esplanada de l’entrada, i amb la companyia del rei Terra Trista, arriba el pregó de Carnestoltes. Aquest any el professor que va parlar va ser l’Oriol Feliu, amb un discurs de festa, s’han acabat les classes i l’estudi, tots a disfrutar de la festa i a divertir-se que ha arribat el Rei Carnestoltes, el rei dels pocasoltes. Aquest any el pregó va incloure referències als 100 anys de la 1a Guerra Mundial i al fet que hi ha un gran nombre de països que actualment estan patint una guerra i que això perjudica al món en general d’aquí ve el nom de Terra Trista.
Aquí comença el ball de carnestoltes, al so de les cançons més noves i de les més clàssiques. Tots els alumnes de primària acompanyats dels seus mestres i alguns alumnes de secundària acompanyats per professors, comencen a ballar durant una hora aproximadament. No estan sols, el Rei Terra Trista sempre fidel a la festa, els acompanya i balla amb ells portat per alumnes dels cursos baixos de ESO.
Finalment, a la una del migdia tot acaba. Ara tots els alumnes han d’anar a dinar i preparar-se per la tarda, la rua i el ball els esperen perquè la festa no s’acaba! Visca el Carnestoltes!
El dia 13 de febrer els alumnes de primària de l’Escola GEM, tant els més grans com els més petits, han realitzat la Rua del Carnestoltes. És una activitat realitzada cada any en la qual els estudiants del centre es disfressen i fan un recorregut que comença al Carrer Àvila, baixa per l’Avinguda Torner i torna pel Passeig de Carles Padrós.
Aquest any les disfresses ,que s’hi han lluït, han representat un clam per a la pau mundial i el desig de que la Segona Guerra Mundial no torni a succeir. Els escolars s’han organitzat per edats, des dels més grans fins als més joves. Enguany, tothom ha preparat indumentàries la mar d’estrafolàries.
Els de primer de primària s’han disfressat de soldadets de la pau. El vestit estava compost per una samarreta feta a partir d’una bossa vermella a la qual se li afegien unes cintes daurades i una flor. De cintura cap avall anaven foscos.
Els de segon han anat de Capità Amèrica.
Els de tercer han portat la cuca, que representava una ambulància de guerra. Els alumnes d’aquest curs junt amb els de quart duien una indumentària de metge, infermera i soldats ferits.
Els de cinquè anaven de hippies, amb pantalons de campana, armilla amb les mànigues de campana, mocadors i flors al cap que es cusen ells mateixos, un collaret amb el símbol de la pau, una gran perruca i unes sabates de plataforma.
Els de sisè es disfressaren de soldats pallasso, militars ferits, infermeres i de John Lennon.
Al finalitzar el recorregut de la rua, els escolars han tornat a l’escola, on s’han trobat amb els alumnes del GEM petit per ballar i fer gresca.
A continuació, els pares que han ajudat a fer el rei Carnestoltes són els encarregats de prendre-li foc, davant de la tristesa dels alumnes. No tenint-ne prou, arriba el Notari que llegeix el testament del senyor Terra Trista. Tan bon punt acaba la llegida, apareix la Vella Quaresma i s'inicien aixi unes setmanes de penitència. 
