L’evolució dels videojocs

Com han passat de quatre píxels a un entreteniment de masses?

MARC GARCÍA

El 1978, el màxim exponent dels videojocs eren marcianets que havies d’eliminar amb una nau de píxels. Actualment,  els videojocs han agafat tal repercussió que es celebren tornejos amb premis milionaris.

Els videojocs són ben coneguts per tothom. Uns els utilitzen per matar l’estona mentre esperen el metro i d’altres n’han fet la seva professió. Sigui com sigui, en uns 50 anys han passat d’haver-se de jugar en súperordinadors a poder-se utilitzar en un smartphone qualsevol. Per comprendre el rol que ocupen actualment en les nostres vides, hem de conèixer primer la seva història.

El tro del primer videojoc es troba en duel entre dos programes: Spacewar! i Tennis for Two. Tots dos van aparèixer fruit de bastants anys de feina per part dels seus creadors, Steve “Slug” Russell (Spacewar!) i William Higinbotham (Tennis for Two). Corrien els anys 60 i els primers prototips de videojocs només podien ser jugats en grans computadors d’universitats.

 Detall de l’Spacewar!

 Captura de Tennis for Two

Això va canviar el 1978, quan els videojocs van experimentar un “boom” amb l’aparició de Space Invaders, més coneguts per tothom com a “el joc dels marcianets”. És aquí quan les màquines recreatives apareixen com bolets. Molt possiblement algú recordi tardes quan s’anava amb un bon grapat de monedes al saló recreatiu per passar una tarda d’oci jugant als marcianets o, més endavant, al Pac Man, o “comecocos”. Empreses com Nintendo o Sony, ben conegudes avui en dia, es fan un bon nom en aquesta època.

Amunt: Detall d’un saló recreatiu.

Sota: Imatge del Pac Man, Sonic the Hedgehog

i Super Mario Bros.

Per desgràcia, a mitjans dels 80 es pateix una gran crisi. El mercat es troba replet de videojocs, molts d’ells clons els uns dels altres. L’interès de la població per aquest entreteniment minvà molt, fins que Nintendo publicà el que és sens dubte un dels jocs més coneguts: Super Mario Bros, dissenyat per funcionar en una videoconsola que alguns recordaran amb afecte: la NES. A partir d’aquí, l’ascens dels videojocs va ser estratosfèric, popularitzant-se noves empreses com Sega, Konami o Capcom.

Actualment, la indústria dels videojocs es troba en un estat força sa. Tot i que hi hagi alguns jocs clònics i la falta d’idees es comenci a notar en algunes sagues ben conegudes, com Call of Duty, els dissenyadors de videojocs disposen d’una tecnologia sense comparació. L’únic límit que es poden trobar és la seva imaginació. Els videojocs es troben ara a l’abast de la mà de qualsevol, sobretot gràcies a la inclusió d’aquests als mòbils, on alguns títols com Candy Crush són èxits de descàrregues.

Gala dels Golden Joystick Awards, on es va consagrar el GTA V com el millor joc de 2013.

A dalt: Dos jocs mítics: Sonic the Hedgehog i Super Mario Bros.

Gràcies a plataformes de vídeos com Youtube o Twitch els estudis creatius de videojocs poden promocionar-se i engrandir el públic a qui destinen els seus productes. Amb una mica de sort poden superar a pel·lícules i altres mitjans d’entreteniment. Per exemple, el videojoc GTA V, de Rockstar Games, va batre 7 rècords Guinness, entre els que es compten  el dels “majors beneficis generats per un producte d’entreteniment en 24 hores” i el de “producte d’entreteniment que ha recaptat més ràpid mil milions de dòlars (3 dies)”. Segons Dan Houser, vicepresident de Rockstar Games, “sempre volem donar als jugadors nous reptes, experiències i recompenses. Volem superar el que vam aconseguir amb títols anteriors”.

Esquerra: Gala dels Golden Joystick Awards, on es va consagrar el GTA V com el millor joc de 2013.

A dalt: Dos jocs mítics: Sonic the Hedgehog i Super Mario Bros.

En alguns països, com Corea del Sud, aquesta popularitat ha arribat a tal punt que han aparegut equips professionals de videojocs. Es celebren tornejos, com l’arxiconegut The International de Dota 2, un joc que està triomfant a nivell mundial. Combinats de tot el món s’enfronten en una gran diversitat de gèneres, ja siguin jocs d’acció o shooters (jocs de trets) com Call of Duty, d’estratègia, com Dota 2 o League of Legends o inclús d’esports, com FIFA. En aquestes competicions, que poc tenen a envejar a les d’altres esports ben consolidats, els premis poden ascendir fins al milió de dòlars, fent de la figura del jugador professional una persona que requereix dur a terme llargs entrenaments per suportar la pressió que comporta i demostrar que mereix la recompensa. Lee ‘Faker’ Sang-hyeok, considerat millor jugador del món de League of Legends el 2013 i que va guanyar els Mundials d’aquell any amb el seu equip, SKT T1, afirma que “els jugadors que volen arribar a ser professionals primer haurien de centrar-se en ser els millors dels amateurs.”

Analitzant la situació actual, podem dir que els videojocs formen part de la vida de moltes persones en major o menor mesura, tant si fan que siguin la seva feina, com creatius, modeladors 3D… com si els gaudeixen com un simple passatemps. La indústria de l’entreteniment virtual està en la seva esplendor i, observant la nostra societat i la seva evolució, és molt possible que hi estigui durant força temps més.

Final del Mundial de League of Legends de 2013 a l’Staples Center de Los Ángeles, EUA. En total, el Mundial de l’any passat va ser vist per 32 milions de persones, sent el pic d’audiència de 8 milions de persones.