DENIP

L’Escola GEM celebra el dia de la No Violència i Pau, que propugna una educació pacificadora i l'evasió de la violència.

YOUSRA BENAYAD

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP)es va celebrar el passat dimecres 30 de gener. El seu objectiu és l'educació en i per a la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no violència, la pau i que l'educació sigui útil per aturar i evitar la violència.

Els alumnes de primària penjant ocells de paper.

Aquesta festa, que commemora la figura del gran pacifista Mahatma Gandhi, ha adquirit categoria mundial i són escasses les escoles i centres educatius que no la celebren. Com a conseqüència, cada cop són més els materials escolars que s'elaboren per treballar el tema.

Tots els integrants de la comunitat educativa, és a dir, alumnat, professorat i personal de serveis i administració van participar en un acte central que es va iniciar a mig matí i que va precisar la total col·laboració dels que formem part de l'escola.

Ho vam fer així…

Els alumnes d'ESO van dibuixar els símbols de la Pau.

El vuitè art

La música electrònica

Nikolay Semenov Lucas

                 “La música expressa tot allò que no es pot dir amb paraules però no pot quedar en el silenci”

                                                                                                                                      Victor Hugo

La música és un art. Té l’increïble poder d’empitjorar, millorar o canviar en general el nostre estat d’ànim i, com que és considerada una eina capaç d'alterar els nostres sentiments, és fins i tot una teràpia de relaxació utilitzada per psicòlegs.

La música electrònica és defineix com a qualsevo tipus de música creada o realizada mitjançant instruments electrònics, com els sintetitzadors i els ordinadors, entre d’altres. La música electrònica utilitza sons purs, completament calibrats. Aquest mètode de creació digital ha ampliat els paràmetres i les idees en la creació i innovació de la música. Tots els qui la practiquen reben el nom de Deejay’s o Disc Jockeys (abreviat DJ).

Aquest gènere musical conté diversos sub-gèneres: el house, el progressive house, el dance, el techno, el dubstep, el trance, el hardcore, el disco i el drum n’ bass entre d’altres. Cada gènere es diferencia per variacions al so, l’estil, els alts, els baixos, la rapidesa o la lentitud, però tots comencen des d’una mateixa base: l’electrònica.

Una característica dels Disc Jockeys és que, a part de la creació de música, també utilitzen molt el remix, que és una tècnica de mescla o barreja d’una cançó electrònicament. Amb aquesta tècnica es dóna un nou aspecte a la composició, s’hi afegeixen sons, efectes, es canvien parts, etc. Per realitzar “remixes” existeix una eina específica i bàsica que ha de tenir qualsevol Dj com cal: una taula o taulell de mescles.

Taulell de mescles Pioneer

Revistes: Actualment hi ha una revista sobre DJ’s i música electrònica destacada i té influència. Es tracta de “Djmag” o Dj magazine. Una revista que recull informació sobre els millors clubs, festivals,trobades, concursos, programes de Dj’s internacionals com Deadmau5, Nervo, Zedd o Paul Van Dyk, entre molts més. El top 10 de DJ’s més famosos actualment segons Dj Magazine el formen: Hardwell, Dimitri Vegas & Like Mike, Armin Van Buuren, Martin Garrix, Tiësto, Avicii, David Guetta, Nicky Romero, Skrillex i Steve Aoki.

Festivals: Tomorrowland Festival de música electrònica que es realitza a Boom (Bèlgica). Està organitzat per ID&T i Entertainment and Media Enterprise. La primera edició d’aquest esdeveniment es celebrà el 14 d’Agost de 2005 i continua existint actualment. Es calcula que anualment hi assisteixen més de 450.000 persones de 75 nacionalitats diferents.

Sónar: El Sónar és un festival de música electrònica avançada. Va ser fundat a Barcelona (Catalunya) l’any 1994 per Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero. Sónar és també un club, situat al centre de Barcelona, i com a festival s’ha celebrat 4 vegades a quatre ciutats diferents: a Barcelona, a Tokyo, a Osaka i a Reykjavík.

L’evolució dels videojocs

Com han passat de quatre píxels a un entreteniment de masses?

MARC GARCÍA

El 1978, el màxim exponent dels videojocs eren marcianets que havies d’eliminar amb una nau de píxels. Actualment,  els videojocs han agafat tal repercussió que es celebren tornejos amb premis milionaris.

Els videojocs són ben coneguts per tothom. Uns els utilitzen per matar l’estona mentre esperen el metro i d’altres n’han fet la seva professió. Sigui com sigui, en uns 50 anys han passat d’haver-se de jugar en súperordinadors a poder-se utilitzar en un smartphone qualsevol. Per comprendre el rol que ocupen actualment en les nostres vides, hem de conèixer primer la seva història.

El tro del primer videojoc es troba en duel entre dos programes: Spacewar! i Tennis for Two. Tots dos van aparèixer fruit de bastants anys de feina per part dels seus creadors, Steve “Slug” Russell (Spacewar!) i William Higinbotham (Tennis for Two). Corrien els anys 60 i els primers prototips de videojocs només podien ser jugats en grans computadors d’universitats.

 Detall de l’Spacewar!

 Captura de Tennis for Two

Això va canviar el 1978, quan els videojocs van experimentar un “boom” amb l’aparició de Space Invaders, més coneguts per tothom com a “el joc dels marcianets”. És aquí quan les màquines recreatives apareixen com bolets. Molt possiblement algú recordi tardes quan s’anava amb un bon grapat de monedes al saló recreatiu per passar una tarda d’oci jugant als marcianets o, més endavant, al Pac Man, o “comecocos”. Empreses com Nintendo o Sony, ben conegudes avui en dia, es fan un bon nom en aquesta època.

Amunt: Detall d’un saló recreatiu.

Sota: Imatge del Pac Man, Sonic the Hedgehog

i Super Mario Bros.

Per desgràcia, a mitjans dels 80 es pateix una gran crisi. El mercat es troba replet de videojocs, molts d’ells clons els uns dels altres. L’interès de la població per aquest entreteniment minvà molt, fins que Nintendo publicà el que és sens dubte un dels jocs més coneguts: Super Mario Bros, dissenyat per funcionar en una videoconsola que alguns recordaran amb afecte: la NES. A partir d’aquí, l’ascens dels videojocs va ser estratosfèric, popularitzant-se noves empreses com Sega, Konami o Capcom.

Actualment, la indústria dels videojocs es troba en un estat força sa. Tot i que hi hagi alguns jocs clònics i la falta d’idees es comenci a notar en algunes sagues ben conegudes, com Call of Duty, els dissenyadors de videojocs disposen d’una tecnologia sense comparació. L’únic límit que es poden trobar és la seva imaginació. Els videojocs es troben ara a l’abast de la mà de qualsevol, sobretot gràcies a la inclusió d’aquests als mòbils, on alguns títols com Candy Crush són èxits de descàrregues.

Gala dels Golden Joystick Awards, on es va consagrar el GTA V com el millor joc de 2013.

A dalt: Dos jocs mítics: Sonic the Hedgehog i Super Mario Bros.

Gràcies a plataformes de vídeos com Youtube o Twitch els estudis creatius de videojocs poden promocionar-se i engrandir el públic a qui destinen els seus productes. Amb una mica de sort poden superar a pel·lícules i altres mitjans d’entreteniment. Per exemple, el videojoc GTA V, de Rockstar Games, va batre 7 rècords Guinness, entre els que es compten  el dels “majors beneficis generats per un producte d’entreteniment en 24 hores” i el de “producte d’entreteniment que ha recaptat més ràpid mil milions de dòlars (3 dies)”. Segons Dan Houser, vicepresident de Rockstar Games, “sempre volem donar als jugadors nous reptes, experiències i recompenses. Volem superar el que vam aconseguir amb títols anteriors”.

Esquerra: Gala dels Golden Joystick Awards, on es va consagrar el GTA V com el millor joc de 2013.

A dalt: Dos jocs mítics: Sonic the Hedgehog i Super Mario Bros.

En alguns països, com Corea del Sud, aquesta popularitat ha arribat a tal punt que han aparegut equips professionals de videojocs. Es celebren tornejos, com l’arxiconegut The International de Dota 2, un joc que està triomfant a nivell mundial. Combinats de tot el món s’enfronten en una gran diversitat de gèneres, ja siguin jocs d’acció o shooters (jocs de trets) com Call of Duty, d’estratègia, com Dota 2 o League of Legends o inclús d’esports, com FIFA. En aquestes competicions, que poc tenen a envejar a les d’altres esports ben consolidats, els premis poden ascendir fins al milió de dòlars, fent de la figura del jugador professional una persona que requereix dur a terme llargs entrenaments per suportar la pressió que comporta i demostrar que mereix la recompensa. Lee ‘Faker’ Sang-hyeok, considerat millor jugador del món de League of Legends el 2013 i que va guanyar els Mundials d’aquell any amb el seu equip, SKT T1, afirma que “els jugadors que volen arribar a ser professionals primer haurien de centrar-se en ser els millors dels amateurs.”

Analitzant la situació actual, podem dir que els videojocs formen part de la vida de moltes persones en major o menor mesura, tant si fan que siguin la seva feina, com creatius, modeladors 3D… com si els gaudeixen com un simple passatemps. La indústria de l’entreteniment virtual està en la seva esplendor i, observant la nostra societat i la seva evolució, és molt possible que hi estigui durant força temps més.

Final del Mundial de League of Legends de 2013 a l’Staples Center de Los Ángeles, EUA. En total, el Mundial de l’any passat va ser vist per 32 milions de persones, sent el pic d’audiència de 8 milions de persones.

El Projecte Singular segueix en peu

L’objectiu: ajudar a progressar als alumnes que més ho necessiten

MARC GARCÍA

Com a novetat presentada l’any passat, l’escola GEM consolida un any més una nova iniciativa dedicada a ajudar alumnes amb necessitats educatives especials. Parlem del Projecte Singular.

Aquesta iniciativa és una adaptació curricular del seu curs per aquells alumnes als quals els costa seguir el ritme normal de la classe. S’aplica només a alumnes de tercer i quart d’ESO en grups que varien segons la demanda. Aquest any, per exemple, els estudiants que hi participen són vuit.

En principi, el perfil d’alumne que necessitaria integrar-se a aquest projecte és el d’una persona que per motius d’actitud (no para atenció a classe, dificulta enormement el seguiment de les matèries, etc.) o de rendiment acadèmic (li costa molt seguir el ritme del curs) no arriba al nivell mínim necessari per estar al grup classe.

En cas que algú compleixi amb aquestes característiques, la psicopedagoga, Núria Jofre, juntament amb la psicòloga Cristina Zambrano i els tutors que l’alumne tenia el curs passat, elaboraran un informe analitzant la situació. Posteriorment, es concertarà una entrevista amb els pares de l’estudiant, que decidiran amb el seu fill/a què fer. Val a dir que la majoria accepten, ja que les característiques i ajudes que ofereix aquest projecte són molt favorables per a l’alumne.

El Projecte Singular d’enguany es divideix en tres blocs: un d’estada a classe, un altre de tallers interns i, per últim, un bloc de pràctiques externes amb empreses. Les activitats d’estada a l’aula consisteixen en vuit hores setmanals de català, castellà, matemàtiques i naturals adaptades al seu currículum. Aquestes classes són impartides per la psicopedagoga de l’escola, Núria Jofre. A més, estan entre quatre i cinc hores setmanals amb la seva classe per tal de no trencar lligams amb els seus companys d’aula.

Els tallers interns són dos, ocupant dues hores setmanals cadascun, i els ofereix el coordinador del Projecte i professor d’Educació Física Marc Daura. Un dels apartats està compost de dues hores d’educació física. L’altra activitat és l’APS, o Aprenentatge i Serveis, en el qual els alumnes aprenen com funciona el món laboral i col·laboren amb organitzacions locals de tipus humanitari.

Torreta feta per membres del projecte.

                                                                                                                     

Per últim, trobem el bloc que resulta més interessant per els alumnes: les pràctiques en empreses. El seu funcionament és simple: els alumnes escullen un ofici que els agradaria desenvolupar. Posteriorment, l’escola es posa en contacte amb empreses que acceptin persones en pràctiques per dur a terme aquesta activitat. En cas de no ser acceptats, es prova amb altres oficis que el/la jove hagi escollit. Per exemple, un dels que ha tingut més èxit ha estat el d’ajudant en un taller mecànic. Aquesta pràctica els serveix per encaminar el seu futur i descobrir els seus talents. Aquestes pràctiques es realitzen un màxim de dotze hores setmanals.

En cas de que el/la jove aprovi tots tres blocs, passarà satisfactòriament de curs. Si es troba a quart d’ESO, rebrà el graduat corresponent, tal i com si no hagués estat en el Projecte Singular. Aquests alumnes aniran encaminats a fer mòduls formatius. Si, per desgràcia, l’aspirant no passa els tres blocs, pot repetir curs o, si es troba a quart d’ESO, anirà encaminat a fer un PQPI, és a dir, un programa adreçat a alumnes amb més de setze anys que no compten amb el graduat d’ESO.

Segons el coordinador d’aquesta iniciativa, Marc Daura: “Aquest projecte ajuda enormement els nois i noies que no arriben al nivell del                                   grup classe”.                                                                    

   

El GEM dóna la benvinguda als nous alumnes d’intercanvi

Del 21 d’octubre fins al 27 d’octubre els estudiants de l’Escola GEM tindran l’oportunitat de viure una experiència inoblidable

BERTA PAREDES

Un any més els alumnes de primer de batxillerat de l’Escola GEM donaran la benvinguda als alumnes d’intercanvi procedents d’Anglaterra. Aquest fet es produirà el dimarts vinent, 21 d’octubre, al matí, on els alumnes rebran individualment un noi o noia a casa. La finalitat d’aquesta activitat és que els alumnes estrangers puguin aprendre el castellà i la nostra cultura, i, de pas, visitar una sèrie de llocs emblemàtics com ara Barcelona, Port Aventura i les parts més conegudes de Mataró durant aquesta setmana.“És una experiència i una oportunitat que no tothom té. És molt profitós pel nostre aprenentatge”, així ho explicava la Maria, alumna de primer de batxillerat.

Els estudiants estrangers assistiran a algunes de les classes impartides. Allà on vagin seran acompanyats per tres professors també anglesos i pels alumnes del GEM. Dues setmanes abans, els nois i noies mataronins podran comunicar-se amb l’escolar estranger que rebran a casa per començar-lo a conèixer .

Els alumnes del GEM realitzaran la mateixa activitat cap a mitjans d’abril, quan emprendran el viatge a Anglaterra. Allà seran ells els aprenents del llenguatge i la cultura i els visitants durant tota una setmana.

Els alumnes de batxillerat durant l’intercanvi a Anglaterra

Creant Empreses

           

Per tercer any consecutiu l’Escola GEM participa en els diferents projectes d’Emprenedoria de 4t d’ESO

ARNAU LÓPEZ

Des de principi de curs els alumnes de 4t d’ESO de l’escola estan fent l’assignatura d’Emprenedoria. Durant tres hores setmanals els dinou alumnes de la classe es divideixen en grups de quatre o cinc persones per treballar en les miniempreses. La professora d’aquesta matèria és la Mònica Geronès. L’objectiu de l’assignatura d’Emprenedoria no és guanyar molts diners ni fer-se molt famosos, la finalitat és veure més o menys com funcionen les empreses i poder treballar controlant tots els aspectes de la organització d’una companyia.

Dins dels grups de les miniempreses cada alumne tindrà un càrrec i aquesta serà la seva responsabilitat, hi ha cinc oficis: president, finances, producció, vendes i màrqueting. Pol Costa, alumne d’Emprenedoria i director de producció al seu grup pensa que és una assignatura interessant ja que la pot aplicar al futur. També recalca que els diferents càrrecs permeten que cadascú es dediqui a allò que més li agrada.

El projecte de l’empresa dura el mateix que un curs escolar. El juny d’aquest any les empreses acabaran i s’obtindran beneficis que es repartiran entre els membres del grup. Tot i això, molts grups optaran per donar els diners recaptats a una ONG. A més a més, els alumnes de l’assignatura tenen un incentiu interessant per a realitzar magníficament la seva miniempresa: ser seleccionats per participar en un concurs celebrat a Barcelona o a Madrid que,per altra banda, dóna opció a participar a nivell europeu.

Alumnes d’emprenedoria repassant el treball realitzat

El Projecte singular

AINA LLORET

  

El Projecte Singular és un sistema educatiu que permet donar sortida a alguns alumnes que no segueixen el ritme normal de les classes de 3r i 4t d’ESO. Es realitza en unes determinades hores i es fa un adaptació de les assignatures més importants (català, castellà, matemàtiques i naturals). També es fan pràctiques en alguna empresa fora de l’escola fins a un màxim de 12 hores a la setmana. Gràcies a aquestes pràctiques comencen a aprendre diferents oficis. La finalitat d’aquest projecte és que aquests alumnes es vegin realitzats i que inverteixin el seu temps en activitats que els aportaran coneixements útils pel seu futur.

Els alumnes del Projecte Singular són escollits pel criteri dels tutors que van tenir l’any anterior i els informes de la psicòloga. Si tot va bé i s’assoleixen els objectius proposats del projecte, obtindran el graduat. Per contra, si no s’arriben als mínims requerits no obtindran el títol d’ESO. En cas d’haver acabat l’ESO amb el graduat se’ls recomana que facin un grau mig. Si no l’aconsegueixen, se'ls suggereix que facin un PQPI.

Inici del projecte d’emprenedoria

Els alumnes de 4t d’ESO comencen a dissenyar una miniempresa tot esperant treure profit de l’experiència

POL COSTA

Aquest curs la direcció de l’escola ha decidit continuar amb el projecte d’emprenedoria: crear una miniempresa. Aquesta iniciativa també s’ha dut a terme els dos últims anys. Els alumnes que cursen 4rt d’ESO fan l’assignatura tres hores a la setmana. Dues sessions les dediquen a la miniempresa i una a fer comunicació, ja que és important per contactar amb el client i vendre el producte. A la classe, hi ha tres miniempreses de cinc alumnes i una de quatre.

És una assignatura molt útil i polivalent. Es pot fer tant si esculls un itinerari científic, tecnològic com un de social. Hem parlat amb alguns alumnes que fan el projecte i ens han donat algunes opinions. La Berta Paredes i l’Arnau López coincideixen amb que és una bona manera de veure com es treballa dins una empresa, controlant tots els aspectes. També ens diuen que és una assignatura diferent a totes les altres perquè, per exemple, no es fan exàmens i la manera d’avaluar varia respecte les altres matèries.

En general, els alumnes coincideixen en que és una bona oportunitat per treballar en grup i saber com funciona una empresa.